EL BLOG DE LA CASA PARRAMON - LUTHIERS DES DEL 1897

TENIU ALGÚN DUBTE ?

ENS VOLEU FER ALGUNA PREGUNTA?

VOLEU QUE PARLEM D'ALGÚN TEMA EN CONCRET?

APROFITEU AQUEST CANAL DE COMUNICACIÓ I NO DUBTEU A DEMANAR-NOS-HO A:

luthier@casaparramon.com




dijous, 17 de juliol del 2008

el so que percebem dels instruments


Sovint es parla de la relació entre el preu d'un instrument, els seus materials i la qualitat del so.

Idealment hem de suposar que la màxima qualitat de so l'obtindrem amb un instrument fet per un luthier, seguidament pel que estigui construït en un taller artesanal de gran producció i per últim els que estan fets de manera molt mecanitzada.

La realitat és que moltes vegades aixó no s'acompleix, creant molta confusió.

El so final depen de molts factors que s'han d'anar afegint, però que de vegades un sol d'ells que no estigui a l'alçada, distorsiona el conjunt.

Podem citar un exemple malauradament habitual: un jove luthier, ben format, surt de l'escola i obre un taller. Es posa a construir instruments, per als quals ha estat preparat, però el so no acaba d'agradar als músics. Què li falta? doncs, encara que sembli una obvietat: experiència. No només en construir, si no sobretot en el tracte directe amb el músic, els seus gustos, preferències i moltes vivències al voltant de l'experimentació amb el muntatge. Quin tipus de so afavoreix un pont gruixut? quin tipus de so afavoreix un pont alt i prim? què passa si fem una ànima prima? què passa si l'ànima és més a prop del pont o està més lluny?

El paral.lelisme més comprensible és el d'un jove que s'acaba de llicenciar en dret. És ja un bon advocat? doncs normalment abans de plantar-se pel seu compte pasarà uns anys a sou d'un altre per agafar experiència i veure com es "mouen els fils" a la realitat, teoria apart.
Tornant a l'exemple d'abans, es veuen per desgràcia alguns instruments nous molt ben fets però mal muntats. És a dir, que poden estar pel voltant d'un 70% del rendiment del seu possible potencial.

Per altra banda, si s'agafa un violí fet en sèrie en un gran taller, s'hi fa un muntatge perfecte i n'obtenim el 100% pot passar que ens agradi més que el del cas anterior. Com justifiquem llavors el preu del fet de luthier?

Cal tenir molta paciència i experiència a l'hora de buscar i triar instrument. Si no tenim prou experiència el millor que podem fer és que ens assessori algú de molta confiança.

Pel nostre taller hem vist passar músics que en mitja hora han provat fins a 8 o 10 violins. Aixó fa una mitjana ridícula per instrument, ja que no podrem captar algunes subtileses. En canvi si ens prenem el temps suficient per a cada un, veurem si aquell o l'altre van en la direcció que ens interessa. Si tenim bona intuició, podrem demanar al luthier que, d'aquell instrument en concret faci alguns retocs (posició i pressió de l'ànima, tipus de corda, etc) per tal de veure si aconseguim que arribi al que volem d'ell.

Les presses són males conselleres. La prova està en que el músic que va provar tants violins en tant poc temps va dir que, ja que aquí no trovaba res que li agradés, se n'anava a Italia. Va tornar sense trobar res del seu agrat (a aquella velocitat, no és d'extranyar) apart d'haver emprat temps i diners en el desplaçament. Una altra cosa és que li agradi passejar i li sobrin els diners i el temps. Potser amb una mica de calma i paciència hauria trovat alguna cosa molt interessant, tenint-lo a la vora però no adontant-se debut a la velocitat de creuer.

En aquest món tan complicat de la lutheria 2 més 2 mai fan quatre, peò hi ha una base que si es té en compte no té per que donar sorpreses.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Voldria fer-li una consulta? Perquè un violí antic sona millor que un de nou? gràcies.

Maria

Casa Parramon - Luthiers des del 1897 ha dit...

Moltes gràcies pel comentari. Aquesta pregunta que formules la sentim molt sovint i és un tòpic molt generalitzat, però amb una mica de sentit comú pots veure que no és cert. de fet ja ho explico en un post anterior del 4 de juny:

http://einafustalletrainota.blogspot.com/2008/06/instrument-nou-o-antic.html

però no em costa gens contestar-te: la qualitat és una cosa i l'antiguetat una altra. L'exemple habitual és imaginar-se un violí xinés d'aquests tan senzills de 50 euros. D'aquí a 200 anys serà antic, però seguirà sent senzill. Els anys no li afegiran cap cosa que no tingui. Per altra banda, els violins antics bons, ja ho eren, de bons, quan els varen fer. Hi ha instruments antics bons i no tant bons, i dolents, així com de nous, bons, molt bons, senzill o dolents.

Si no et fa mandra et suggereixo que llegeixis el post que et dic, no obstant si encara no et queda clar no dubtis a escriure'm de nou.

Moltes gràcies per la consulta i segueix visitant-nos.

Anònim ha dit...

Hola, tinc que comprar un violí,m'agraderia saber quant amb pot costar un violí que soni bé fet per vosaltres.
Gracies.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. Com que el blog fa molt temps que el tenim inactiu et prego m'escriguis directament al correu electrònic per poder-te respondre.-
luthier@casaparramon.com