Pel que veiem bastant sovint al nostre taller encara costa molt mentalitzar-se de que tot el que es fa servir té un desgast. En el cas dels instruments de corda, com més hores estudiem, més desgast tenen les diferents peces de l'instrument i de l'arc.
Les que hi estan més sotmeses són:
- les cordes: desgast per fregament i pressió de la mà esquerra sobre el batidor i pel fregament de l'arc a la part que hi ha entre el pont i el batidor.
- el batidor: després d'uns quants mesos d'estudi 'sarriben a erosionar pel fregament de les cordes i per la digitació repetida de les escales i posicións que fem amb l mà esquerra.
- les clavilles: pel frec amb el cap de violí.
- les cerdes de l'arc: tenen un desgast semblant al dibuix dels pneumàtics d'un cotxe sobre l'asfalt. Al cap de moltes hores d'estudi, les cerdes perden adherència i mordent. Com que la resina ja no s'hi agafa, tenim la tendència de posar-n'hi més, amb el que acosnseguim empastifar el vernis de la tapa amb pols de resina.
per tant:
- canviem les cordes tant sovint com calgui: encara que no es trenquin, es van ensordint i l'instrument perd rendiment.
- canviem les cerdes un o dos cops l'any.
No cregueu que és una exageració: ho diem des del punt de vista de veure que molts músics inverteixen una quantitat important de diners en obtenir un bon instrument i en canvi, per manca de renovació d'aquestes peces, l'instrument rendeix com un que hagués costat un 30 o un 40% menys de valor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada