Dibuixos: Toni Canyelles
El violí està format per diverses peces i uns quants accessoris. Els seus noms són:
El CAP, acabat amb una voluta en forma d’espiral, és la part on hi ha les clavilles.
Les CLAVILLES: són quatre peces de fusta, generalment de banús, boix o palosanto que serveixen per poder afinar les cordes. Estan situades al cap del violí, dues a cada cantó. Tenen forma cònica per que quedin travades com una falca i evitar que es perdi la tensió de la corda.
El MÀNEC, que com el cap, és fet amb fusta de blada, consta del mànec pròpiament dit i del BATIDOR. El batidor és una peça de banús que és on les cordes poden ser premudes quan posem els dits de la mà esquerra per fer les notes. El mànec va encaixat i encolat a la caixa harmònica per la seva part més ampla anomenada TALÓ.
A la part superior del batidor hi ha una peça petita de banús, anomenada CELLETA, que té tres funcions molt determinades: definir la distància entre les cordes, l’alçada respecte el batidor i finalment acompanyar de forma suau i progressiva el recorregut de la corda cap a les clavilles.
La CAIXA HARMÒNICA és el cos de l’instrument i consta de la tapa, el fons, i els riscles.
La TAPA, feta de fusta d’avet, pot tenir les voltes més o menys pronunciades a la seva part central i ha de poder resistir bé la pressió de les cordes si l’hem feta del gruix adequat.
Les EFES, són les obertures per on surt el so. El disseny i mides de les efes pot variar molt lleugerament, segons l’estil de l’instrument. El nom li ve donat per la seva forma de lletra efa minúscula.
Pel costat interior de la tapa hi ha la BARRA HARMÒNICA, feta en fusta d’avet i encolada sota la línia que marca la pota esquerra del pont. La seva funció és donar consistència tant a la pressió del pont com reforçar les notes greus i repartir-ne la vibració al llarg de la tapa.
A la banda oposada de la barra harmònica hi trobem l’ÀNIMA, que acompleix vàries funcions. Principalment transmet les vibracions del so entre la tapa i el fons. També fa de reforç, com si es tractés d’una columna, per ajudar a aguantar la pressió que rep la tapa quan les quatre cordes estan afinades. La colocació de l’ànima és fonamental per a compensar el so entre les cordes.
El FONS és de fusta de blada, amb les voltes treballades igual com a la tapa.
Per donar profunditat a la caixa hi ha els RISCLES, que estan encolats al voltant de l’instrument entre la tapa i el fons, i com aquests, també estan fets de blada. Són molt prims per a poder ser doblegats amb més facilitat i adaptar-se a la corba que té el perfil de la tapa i fons. Per guanyar gruix als riscles i donar consistència a l’instrument s’hi encola per la part interior unes tires de pi avet que s’anomenen CONTRARISCLES.
Els riscles i contrariscles estan encolats sobre uns TACS interiors d’avet que donen consistència a tota la caixa. N’hi ha un a cada extrem superior i inferior i un altre a cada una de les quatre PUNTES .
Tant la tapa com el fons van contornejats exteriorment pel FILET, que a més de servir d’ornament és una protecció contra les esquerdes que es puguin fer seguint la veta de la fusta. Els filets estan fets de tres peces de fusta molt fina: dues de negres i una de blanca al mig. Acaben en angle agut a les puntes per tal de donar més elegància i finesa a l’acabat.
El PONT, fet de fusta de blada, és la peça que transmet la vibració de les cordes cap a la tapa.
El CORDAL és una peça en forma de triangle allargat que subjecta les cordes per baix, entre el pont i el botó, lligat al final per la CORDA DE CORDAL.
El BOTÓ, que és una petita peça de fusta, de forma cònica i que va encastada al tac inferior travessant els riscles. Serveix per lligar-hi la corda de cordal que subjecta el cordal.
La CELLETA DE BAIX és on es recolza la corda de cordal per tal de no masegar la caixa harmònica.
Les CORDES poden ser de materials molt diferents: tripa sola, entorxades de metall amb ànima de tripa, d’acer o entorxades amb ànima sintètica, obtenint sons de qualitats molt diferents.
La BARBADA és un accessori de fusta que va subjecte entre la tapa i el fons del violí, a l’esquerra del cordal i serveix per que el músic hi recolzi la barbeta i poder subjectar millor l’instrument.
El CAP, acabat amb una voluta en forma d’espiral, és la part on hi ha les clavilles.
Les CLAVILLES: són quatre peces de fusta, generalment de banús, boix o palosanto que serveixen per poder afinar les cordes. Estan situades al cap del violí, dues a cada cantó. Tenen forma cònica per que quedin travades com una falca i evitar que es perdi la tensió de la corda.
El MÀNEC, que com el cap, és fet amb fusta de blada, consta del mànec pròpiament dit i del BATIDOR. El batidor és una peça de banús que és on les cordes poden ser premudes quan posem els dits de la mà esquerra per fer les notes. El mànec va encaixat i encolat a la caixa harmònica per la seva part més ampla anomenada TALÓ.
A la part superior del batidor hi ha una peça petita de banús, anomenada CELLETA, que té tres funcions molt determinades: definir la distància entre les cordes, l’alçada respecte el batidor i finalment acompanyar de forma suau i progressiva el recorregut de la corda cap a les clavilles.
La CAIXA HARMÒNICA és el cos de l’instrument i consta de la tapa, el fons, i els riscles.
La TAPA, feta de fusta d’avet, pot tenir les voltes més o menys pronunciades a la seva part central i ha de poder resistir bé la pressió de les cordes si l’hem feta del gruix adequat.
Les EFES, són les obertures per on surt el so. El disseny i mides de les efes pot variar molt lleugerament, segons l’estil de l’instrument. El nom li ve donat per la seva forma de lletra efa minúscula.
Pel costat interior de la tapa hi ha la BARRA HARMÒNICA, feta en fusta d’avet i encolada sota la línia que marca la pota esquerra del pont. La seva funció és donar consistència tant a la pressió del pont com reforçar les notes greus i repartir-ne la vibració al llarg de la tapa.
A la banda oposada de la barra harmònica hi trobem l’ÀNIMA, que acompleix vàries funcions. Principalment transmet les vibracions del so entre la tapa i el fons. També fa de reforç, com si es tractés d’una columna, per ajudar a aguantar la pressió que rep la tapa quan les quatre cordes estan afinades. La colocació de l’ànima és fonamental per a compensar el so entre les cordes.
El FONS és de fusta de blada, amb les voltes treballades igual com a la tapa.
Per donar profunditat a la caixa hi ha els RISCLES, que estan encolats al voltant de l’instrument entre la tapa i el fons, i com aquests, també estan fets de blada. Són molt prims per a poder ser doblegats amb més facilitat i adaptar-se a la corba que té el perfil de la tapa i fons. Per guanyar gruix als riscles i donar consistència a l’instrument s’hi encola per la part interior unes tires de pi avet que s’anomenen CONTRARISCLES.
Els riscles i contrariscles estan encolats sobre uns TACS interiors d’avet que donen consistència a tota la caixa. N’hi ha un a cada extrem superior i inferior i un altre a cada una de les quatre PUNTES .
Tant la tapa com el fons van contornejats exteriorment pel FILET, que a més de servir d’ornament és una protecció contra les esquerdes que es puguin fer seguint la veta de la fusta. Els filets estan fets de tres peces de fusta molt fina: dues de negres i una de blanca al mig. Acaben en angle agut a les puntes per tal de donar més elegància i finesa a l’acabat.
El PONT, fet de fusta de blada, és la peça que transmet la vibració de les cordes cap a la tapa.
El CORDAL és una peça en forma de triangle allargat que subjecta les cordes per baix, entre el pont i el botó, lligat al final per la CORDA DE CORDAL.
El BOTÓ, que és una petita peça de fusta, de forma cònica i que va encastada al tac inferior travessant els riscles. Serveix per lligar-hi la corda de cordal que subjecta el cordal.
La CELLETA DE BAIX és on es recolza la corda de cordal per tal de no masegar la caixa harmònica.
Les CORDES poden ser de materials molt diferents: tripa sola, entorxades de metall amb ànima de tripa, d’acer o entorxades amb ànima sintètica, obtenint sons de qualitats molt diferents.
La BARBADA és un accessori de fusta que va subjecte entre la tapa i el fons del violí, a l’esquerra del cordal i serveix per que el músic hi recolzi la barbeta i poder subjectar millor l’instrument.
2 comentaris:
Per fi has picat! Benvingut a la família dels blocaires.
Per fi una mica de difussió de qualitat sobre luteria!
Una abraçada molt gran!
Andreu, el Tocaboires
Hola Andreu! Espero que de mica en mica tots ens hi anem trobant, en aquest petit (ciber)espai. Gràcies per compartir-lo i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada