luthier o lutier?

Al suplement de cultura del diari Avui del dia 29 de novembre del 2007, va sortir un article signat per Màrius Serra (http://media.avui.cat/pdf/07/1129/071129sup_a006.pdf ) en el que anunciava la recent incorporació al DIEC de la paraula lutier, sense la lletra h intercalada. (i l'eliminació de la mateixa paraula amb la lletra h intercalada) . La veritat és que em va sorpendre que una colla d'experts prenguessin aquesta determinació sense consultar els luthiers de debó. Saben ells què fem servir? He estat mirant entre els professionals del sector a Catalunya i tots fem servir la paraula amb la h. Evidentment vaig escriure de seguida a en Màrius Serra i ens varem creuar una parell d'emails per banda, i la cosa va anar així:

Luthier:

"El motiu principal del meu e mail és que ahir vaig llegir, com cada dijous, el suplement de cultura de l'Avui. Vaig topar amb el titular d'un article que em va sonar gairebé familiar: "lutier?" Un cop llegit l'article vaig pensar que potser m'havia perdut alguna cosa, apart d'una "h". Ja fa bastants anys, concretament a la primavera del 1996, varem ser consultats pel centre de terminología Termcat i hi vàrem colaborar activament per tal d'arribar a alguna conclusió en referència al nom del nostre ofici. Us adjunto uns arxius en pdf que en fan referència. La questió actual és, si el mot del titular que vaig llegir ahir , lutier sense la h, és motiu d'alguna novetat terminològica de la qual no me n'hagi assabentat.
Li agrairé me n'informi de si el mot ha sofert algun canvi de nomenclatura o simplement saber quin criteri ha fet servir per escriure-ho d'aquesta manera. Els de l'ofici seguim fent servir la paraula amb h inclosa. Quedo molt agrait per la seva atenció i espero rebre la seva resposta per aclarir aquest dubte."

Marius Serra:

"Pel que fa a la qüestió "luthier", justament el que ha suscitat el meu article és la nova grafia adoptada per l'Institut d'Estudis Catalans en la segona edició del DIEC, que va sortir fa uns mesos, el darrer sant Jordi. En aquesta edició s'ha adaptat la grafia i han eliminat la hac. Ara només hi surt "lutier". És el mateix procés que han seguit amb altres manlleus lingüístics, tant d'antics (ral·li, rugbi, futbol) com de més moderns (pírcing, xip, discjòquei...) No sé pas què us semblarà als que n'exerciu, però l'adaptació sembla una tendència natural de totes les llengües, la qual cosa no deixa de crear monstres tan notables com el "güisqui" castellà que propugna la RAE, davant l'absoluta indiferència d'escriptors, parlants i usuaris del destil·lat..."

Luthier:

"Moltes gràcies per la resposta tant ràpida. La veritat és que és normal que les llengües evolucionin, i malament aniríem si no ho fessin. Però el que m'extranya de tot plegat és que de manera diguem-ne presuntament unilateral, els experts lingüistes arribin a aquesta conclusió al marge dels que fem servir la paraula luthier cada dia. He estat mirant entre els sis o set professionals del sector més capdavanters i/o representatius i tots fem servir la paraula amb la hac, pel que se'm fa extrany pensar qui la fa servir sense. Aquestes coses fan que pensis que sempre hi ha gent que són més papistes que el papa, o bé que no tenen prou feina i se la busquin, encara que les seves intencions no siguin aquestes. Són coses que no s'entenen, com el cas del Güisqui, que algú es va quedar ben descansat potser pensant que havia contribuït a castellanitzar-ho una mica més tot plegat... No sé. No es tracta de ser tossut o fer les coses perquè si, però, en fi, com que som animals de costums seguirem amb la hac, no canviarem ara tots els nostre impresos, llibres, pàgines web, anagrames, sobres, targes, llibreseditats, tríptics, factures, etc."

Màrius Serra:

"Tens tota la raó. Tot sovint els gramàtics pretenen legislar la realitat tot adaptant-la als seus desigs, i això provoca rebuig. Jo de tu, i no és conya, en faria una carta al director exposant això mateix que m'expliques. Solen ser molt més sensibles als dossiers de premsa que no pas als arguments."