Foto: Iolanda Astor
Hi ha molts malentesos i moltes confusions amb certs aspectes de la lutheria que hauríem de tenir molt clars i no barrejar-los, com poden ser els següents:
- l’antiguitat i la qualitat d’un instrument són dos factors que no van directament relacionats. Un violí fet fa cent anys, de fàbrica, senzill, d’aquí a cent anys seguirà sent el que és... amb uns quants anys més. El temps no li afegirà una qualitat que mai no ha tingut. Per tant, és igual si un instrument és nou o antic. El que compta és la qualitat i que ens agradi el so.
- Hem d’oblidar el mite (infundat) que els instruments nous poden arribar a perdre só o que no es sap com arribaran a sonar. No hi ha cap base científica que ho demostri. Suposant que deixin de sonar bé és per culpa d’un mal muntatge o per un manteniment deficient: s’han de renovar les cordes sovint i revisar la posició de l’ànima. També per falses expectatives, ja que de vegades ens deixem enlluernar per coses que no ho mereixen.
- Comprar en un luthier no és més car, contràriament al que molts músics es pensen. En un luthier reputat i legalment establert no pagaràs més del que valen les coses, tampoc menys: es pagarà el preu de mercat.
El que vol comprar fent la “ganga” pensant que pagarà menys comprant de manera alternativa (luthiers no reputats, instrussisme professional, compra-venda entre particulars...) té un alt percentatge de comprar per sobre preu, evidentment sense garantía i amb possibles defectes o reparacions, algunes ocultes.
- Els arquets amb vara rodona poden agradar més o menys que els de vara octogonal, però no són ni millor ni pitjor els uns que els altres. No està demostrat que l’arc vagi millor. Només són dues maneres diferents d’acabar els arcs.
- No té cap sentit dir que un luthier té “secrets” o no vol explicar alguna cosa. L’únic “secret” que no es pot transmetre és la genialitat i el treballar bé. Si poguessim – hipotèticament parlant - treballar amb les mateixes fustes, eines i vernissos al costat del mateix Stradivari veuríem que la única diferència entre ell i nosaltres és que ha sigut el millor i faria la feina molt més bé.
- El “secret” de Stradivari no existeix. Només passa que ha sigut el millor. No hi ha cap ingredient secret en els seus vernissos ni cendres de volcans ni altres coses que s’han dit erròniament. Actualment hi ha laboratoris capaços d’analitzar el que vulguem i s’ha demostrat que comprava el vernís al mateix lloc que els demés luthiers del seu temps. Fins i tot els bancs de les esglésies de Cremona i rodalies tenen el mateix tipus de vernís que els seus instruments. Tal com hem dit, la diferència està en que treballava molt bé i sabia com aplicar el vernís millor que ningú.
- Hem de fer una distinció ben clara i no barrejar conceptes a l’hora de construir un instrument nou a partir d’un model antic o a l’hora de definir-lo quan s’ha d’expertitzar: es pot fer una còpia exacta del model original, fer-ne un a l’estil d’un model concret i fer-ne variacions personalitzades, inspirar-se segons l’estil d’una escola determinada (no d’un autor en concret si no d’un origen com pot ser Cremona, Venècia, etc..) .Aquestes opcions són molt habituals i sempre se n’han fet. També hi ha qui ha fet falsificacions amb mala intenció. Un luthier expert ho sap distingir i et pot assessorar en cas de dubtes.
- l’antiguitat i la qualitat d’un instrument són dos factors que no van directament relacionats. Un violí fet fa cent anys, de fàbrica, senzill, d’aquí a cent anys seguirà sent el que és... amb uns quants anys més. El temps no li afegirà una qualitat que mai no ha tingut. Per tant, és igual si un instrument és nou o antic. El que compta és la qualitat i que ens agradi el so.
- Hem d’oblidar el mite (infundat) que els instruments nous poden arribar a perdre só o que no es sap com arribaran a sonar. No hi ha cap base científica que ho demostri. Suposant que deixin de sonar bé és per culpa d’un mal muntatge o per un manteniment deficient: s’han de renovar les cordes sovint i revisar la posició de l’ànima. També per falses expectatives, ja que de vegades ens deixem enlluernar per coses que no ho mereixen.
- Comprar en un luthier no és més car, contràriament al que molts músics es pensen. En un luthier reputat i legalment establert no pagaràs més del que valen les coses, tampoc menys: es pagarà el preu de mercat.
El que vol comprar fent la “ganga” pensant que pagarà menys comprant de manera alternativa (luthiers no reputats, instrussisme professional, compra-venda entre particulars...) té un alt percentatge de comprar per sobre preu, evidentment sense garantía i amb possibles defectes o reparacions, algunes ocultes.
- Els arquets amb vara rodona poden agradar més o menys que els de vara octogonal, però no són ni millor ni pitjor els uns que els altres. No està demostrat que l’arc vagi millor. Només són dues maneres diferents d’acabar els arcs.
- No té cap sentit dir que un luthier té “secrets” o no vol explicar alguna cosa. L’únic “secret” que no es pot transmetre és la genialitat i el treballar bé. Si poguessim – hipotèticament parlant - treballar amb les mateixes fustes, eines i vernissos al costat del mateix Stradivari veuríem que la única diferència entre ell i nosaltres és que ha sigut el millor i faria la feina molt més bé.
- El “secret” de Stradivari no existeix. Només passa que ha sigut el millor. No hi ha cap ingredient secret en els seus vernissos ni cendres de volcans ni altres coses que s’han dit erròniament. Actualment hi ha laboratoris capaços d’analitzar el que vulguem i s’ha demostrat que comprava el vernís al mateix lloc que els demés luthiers del seu temps. Fins i tot els bancs de les esglésies de Cremona i rodalies tenen el mateix tipus de vernís que els seus instruments. Tal com hem dit, la diferència està en que treballava molt bé i sabia com aplicar el vernís millor que ningú.
- Hem de fer una distinció ben clara i no barrejar conceptes a l’hora de construir un instrument nou a partir d’un model antic o a l’hora de definir-lo quan s’ha d’expertitzar: es pot fer una còpia exacta del model original, fer-ne un a l’estil d’un model concret i fer-ne variacions personalitzades, inspirar-se segons l’estil d’una escola determinada (no d’un autor en concret si no d’un origen com pot ser Cremona, Venècia, etc..) .Aquestes opcions són molt habituals i sempre se n’han fet. També hi ha qui ha fet falsificacions amb mala intenció. Un luthier expert ho sap distingir i et pot assessorar en cas de dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada