l'anima

Dibuix: Toni Canyelles

Una altra peça molt important per a la sonoritat del violí és l’ànima. És un petit cilindre de fusta d’avet que es posa a pressió, ben perpendicular entre la tapa i el fons de l’instrument, dins de la caixa de ressonància. La seva situació aproximada és la d’un gruix de pont de distància respecte el mateix pont. Això evidentment és molt teòric ja que a la pràctica es mou i es deixa posada allà on el so sigui el que més ens agrada.

La funció de l’ànima és la de posar les vibracions de la tapa i del fons en fase, és a dir, que vibrin conjuntament. El só transmès per l’ànima des de la tapa fins al fons fa que el so que ens retorna el fons estigui potenciat .La massa d’aire que hi ha dins de la caixa harmònica vibrarà més i millor. Si escoltem un violí sense ànima sona difós, confús i ens costa rebre la nota amb nitidesa. Es el mateix cas que quan diem una paraula forta dins d’un espai molt gran, com una església: el so es perd i rebota sense control.

Dibuix: Toni Canyelles

Confia periòdicament el teu violí al luthier per a que t’hi faci una bona revisió de la correcta posició de l’ànima . És normal que l’ànima tingui petits desplaçaments degut principalment al mateix fet de tocar l’instrument (tot ell vibra) o els petits moviments que li fem portant-lo amunt i avall encara que vagi ben protegit dins l’estoig.

Una ànima ha d’anar molt ben ajustada a la tapa i al fons de manera que s’aconsegueixi la màxima superfície de contacte entre totes les parts. Així la transmissió del so serà sempre la màxima.

Evita que et posi l’ànima una persona que no estigui qualificada: moltes vegades es veuen instruments que tenen la efa dreta marcada per haver-hi introduït eines no adequades i també es pot observar que la tapa i el fons estan marcats al lloc d’assentament de l’ànima , a l’interior del violí. Tot plegat fa que l’ànima no ajusti bé.