Un bon amic, en Xavier Balcells, de Cervera, ha estat unes setmanes a Argentina. Tot remenant llibres de vell ha trobat una curiosíssima i molt interessant traducció al castellà d'una biografia de Stradivari.
L'autor es Giovanni Carlo Ottani, està traduit al castellà per Ismael Rodriguez l'any 1956 i editat a Buenos Aires per l'editorial Claridad.
El contingut està molt ben estructurat: Vida de Stradivari, Origen dels primers violins, l'escola de Cremona, Imitadors i alumnes, Coleccionistes i finalment quins són els instruments de Stradivari més famosos.
La traducció es molt correcta, però sobta molt llegir noms traduits com Stradivario, Guarnerio de Jesús, Carlos Bergonzi, Francisco Ruggeri, Andrés Amati, etc, quan normalment a tots els libres en anglès, francès o alemany es respecta el nom original en italià. També fa servir en tot moment la paraula violero o també escuelas de laudería.
Hi ha una petita secció molt interessant que parla d'iconografía pictorica, en referències als primers violins representats i coneguts amb la forma ,diguem-ne, actual, i no com molts quadres del segle XVI on es representen normalment violes da gamba.
Al final també fa una inevitable referència a l'etern misteri del secret del vernís.
La impressió és feta a Buenos aires, tal com he dit abans, però al costat hi diu "derechos reservados para toda América Latina". És de suposar, doncs, que a l'any 1956 hi havia d'haver un interés prou gran com per a traduir el llibre de l'Italià al castellà i poder amortitzar la tirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada