ERUDICIÓ ACLAPARADORA
amb aquestes dues paraules n'hi ha prou per definir l'últim treball de Ramon Andrés. La història de la música, els sons i la paraula des d'abans de la pròpia historia fins al nostes díes. Rigorós i alhora amb molta amenitat.
Ramón andrés és un autèntic home del renaixement: poeta, músic, musicòleg, escriptor, articulista i crític.
Gaudeix immensament quan ens explica diversos relats històrics al voltant de la música, ens delecta describint dibuixos i gravats dels segles XVII i XVIII, ens parla de polifonía, del só i dels instruments i farceix tot el llibre de referències filosòfiques, pictòriques i literàries.
Si us agrada la música, ja sigueu intèrprets o melòmans, no podeu deixar de llegir-lo.
Dues definicions de la música que ens destaca el mateix Ramón Andrés en els seus llibres:
"es el orden del alma" (Plató)
"Es lo que el silencio nos deja oir" (Jankelevich)
Amb en Ramon Andrés ens uneix una gran i entranyable amistat: ja fa gairebé trenta anys que col.laborem en ambdós sentits: per una banda ens va encarregar un rabel medieval (el que es veu darrera d'ell, a la dreta, a la foto de dalt) i que el va construir el meu pare, en Josep. Per la banda nostra també varem col.laborar en un article sobre les fustes emprades en la construcció d'instruments, que malauradament no es va arribar a incloure en el magnífic "diccionario de instrumentos musicales", del que en parlarem en un altre post; (éll en fa referència, però, en la última pàgina del prefaci).
Per la seva banda va escriure per al nostre llibre "los luthiers españoles" -Barcelona 1987 - (del que en parlarem també en un altre post) un article magnífic: "anotaciones para un prólogo" que és una delícia i alhora una altra mostra de la seva il.limitada erudició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada