dibuix: Toni Canyelles
Quan hagis de renovar totes quatre cordes és aconsellable que ho facis d’una a una per evitar que l’ànima es mogui a causa de l’alleugeriment de pressió que representa treure-les totes de cop. Tampoc és bo que el pont es mogui del seu lloc òptim. El que un instrument perdi de cop tanta pressió i se li torni a donar de cop després d’haver canviat les cordes pot provocar desencoladures en els instruments antics.
Si hem de canviar les quatre cordes ho farem sempre d’una amb una de manera que al treure la vella sempre quedin les altres tres afinades i tibades. Posarem la corda nova i la tibarem fins a afinar-la correctament. Després en renovarem una altra de manera que també tinguem les altres tres cordes tibades i afinades. Procedirem d’igual manera fins haver-les renovat totes. Així l’instrument notarà el menys possible canvis de pressió i haurem mantingut el pont i l’ànima al seu lloc. No obstant, després d’haver fet tota la renovació de cordes haurem de comprovar que el pont s’hagi mantingut al seu lloc, sempre perpendicular a la tapa com hem dit abans.
Si s’ha d’encordar un violí que no té cap corda ho farem de forma progressiva i metòdica. Començarem per les cordes 2ª i 3ª. Ens ajudaran a mantenir el pont al seu lloc. Després posarem la 1ª i la 4ª. Si ho fem al revés, la pròpia tensió de les cordes fan que el pont es desplaci lateralment del seu lloc. En aquest cas hem de procedir a afinar l’instrument de manera diferent que abans. El millor és anar pujant les cordes molt poc a poc, de manera equivalent totes quatre. Si en tibem una fins a l’afinació correcte i les altres no la tensió que donem de cop a l’instrument pot ser perjudicial en el cas d’un instrument antic. Es poden provocar desencoladures, deixant a part que el pont se’ns pot desplaçar lateralment.
Si hem de canviar les quatre cordes ho farem sempre d’una amb una de manera que al treure la vella sempre quedin les altres tres afinades i tibades. Posarem la corda nova i la tibarem fins a afinar-la correctament. Després en renovarem una altra de manera que també tinguem les altres tres cordes tibades i afinades. Procedirem d’igual manera fins haver-les renovat totes. Així l’instrument notarà el menys possible canvis de pressió i haurem mantingut el pont i l’ànima al seu lloc. No obstant, després d’haver fet tota la renovació de cordes haurem de comprovar que el pont s’hagi mantingut al seu lloc, sempre perpendicular a la tapa com hem dit abans.
Si s’ha d’encordar un violí que no té cap corda ho farem de forma progressiva i metòdica. Començarem per les cordes 2ª i 3ª. Ens ajudaran a mantenir el pont al seu lloc. Després posarem la 1ª i la 4ª. Si ho fem al revés, la pròpia tensió de les cordes fan que el pont es desplaci lateralment del seu lloc. En aquest cas hem de procedir a afinar l’instrument de manera diferent que abans. El millor és anar pujant les cordes molt poc a poc, de manera equivalent totes quatre. Si en tibem una fins a l’afinació correcte i les altres no la tensió que donem de cop a l’instrument pot ser perjudicial en el cas d’un instrument antic. Es poden provocar desencoladures, deixant a part que el pont se’ns pot desplaçar lateralment.
Dedicat a l'arquer, que té moltes ganes d'aprendre !!! salut i endavant .
2 comentaris:
Moltes gràcies!! :D
Últimament hi ha molta activitat en aquest blog i me n'alegro :) Estic absorbint coneixements a tota màquina! Una pregunteta, si compro per exemple 2 o 3 jocs de cordes, les he de treure dels envoltoris i posar dins del tub de cordes de l'estoig (no sé com es diu el tub) o les he de deixar dins l'envoltori? Salut!!
Hola arquer, de fet tant és, al tub o al sobre, mentre no les rebreguis ni dobleguis. Una opció o l'altre és questió de comoditat o el que et sigui més pràctic.... En principi els tubs estaven pensats per a posar-hi les cordes de tripa entorxada que es venen estirades, però molta gent i posa els recanvis o les que treu de velles, per si de cas.
Publica un comentari a l'entrada