la resina per l'arquet

La resina que es fa servir pels arquets dels instruments de corda està bàsicament feta amb resina de pi i depurada amb essència de trementina. El procés passa per escalfar-ho i extreure'n les impureses, logrant que es fonguin els components i posteriorment posar-ho en un motlle, donant-hi aquesta forma característica de petita pastilla rodona.

Sense la resina, les cerdes de l'arquet no tenen adherència a la corda i per tant llisquen sense produïr cap so.

Hi ha diversos tipus i qualitats de resines: bàsicament es podem dividir en dos grans grups:

- les que són de color clar, que són més senzilles, menys depurades i més seques, produïnt molta pols que es va dipositant tant a la tapa de l'instrument, com a les cordes o a la vara de l'arquet. Però sobretot a les cerdes, acumulant-se en excés. En principi aquestes estarien recomanades per a cordes metàliques ( = ànima metàlica i entorxat metàlic)

- les que són de color més fosc ( amb coloracions marron, verd o vermell fosc), més depurades, més elàstiques i que fan clarament molta menys pols. També tenen la ventatja de que posant-ne menys l'arc rendeix millor. La pols que generen és molt menor, pel que no cal netejar tant sovint la tapa o la vara de l'arc (que no vol dir que no s'hagi de netejar de tant en tant !!!). Aquestes en principi estarien recomanades per a cordes d'ànima sintètica o de tripa, encara que cada vegada es fan servir més per a tot tipus de corda, incloses les metàliques amb ànima metàlica, com és el cas de molts violins i violes i sobretot dels violoncels.

El fet que les cerdes ja estiguin molt desgastades ho notem principalment perquè l'arc te menys adherència a les cordes i sobretot perquè hem d'insisitir més sovint a posar resina.

Si mirem el pel d'una cerda al microscopi, veiem que fan un petit dentat en forma de dent de serra, és a dir, triangular. És al fons on es diposita la resina. Amb el temps, el dentat s'erosiona pel fregament amb la corda, quedant arrodonit en forma sinusoidal, pel que la resina no tindrà parets que l'aguantin tant bé i caurà amb més facilitat. És per aixó que ho notem, pel fet que posem més resina i cau amb més facilitat.

Llavors, per bona que sigui la resina, hem de canviar les cerdes de l'arc.

És important usar una bona resina, ja que si no cauen a terra poden durar molts anys i tampoc són tan cares. Jo recomano les fosques, i concretament la LARSEN, clarament la millor, o la ROYAL OAK, en la versió PROFI-LINE d'alta gama o la ROSINIO per a estudiants.

Apart de la qualitat de la resina, hem de pensar en renovar les cerdes un cop a l'any i sobretot NETEJAR LA TAPA DE L'INSTRUMENT, EL BATIDOR I LES CORDES CADA DIA DESPRÉS D'ESTUDIAR, així com la VARA de l'arc. D'aquesta manera evitarem que el vernís es torni mate i opac, i sobretot donarem una imatge de músic net i curós.

No hi ha cosa pitjor que veure instruments emblanquinats de resina per la mandra de netejar-los. Per aixó, tindrem un drapet sempre dins de l'estoig per poder netejar-ho tot després de tocar. De tant en tant, també, ho podem netejar amb líquids especialitzats del tipus VIOL o HILL.

I ja ho sabeu, davant de qualsevol dubte, consulteu el vostre luthier de capçalera.

aquest article el dedico a tots els estudiants d'instrument de corda de l'Escola Oriol Martorell i sobretot als seus professors, que fan una tasca boníssima des de fa molts anys, especialment a en Pablo Cortés, ja que em va demanar que parlés sobre això.

Una abraçada a tots i no dubteu a comentar els articles o demanar que parli de qualsevol cosa que us interessi.