EL BLOG DE LA CASA PARRAMON - LUTHIERS DES DEL 1897

TENIU ALGÚN DUBTE ?

ENS VOLEU FER ALGUNA PREGUNTA?

VOLEU QUE PARLEM D'ALGÚN TEMA EN CONCRET?

APROFITEU AQUEST CANAL DE COMUNICACIÓ I NO DUBTEU A DEMANAR-NOS-HO A:

luthier@casaparramon.com




dimecres, 19 de març del 2008

Suggeriments per a millorar l'us, la durada i el rendiment de les cordes


Totes les cordes de prestigi estan fabricades amb materials de bona qualitat per a suportar la tensió corresponent i estan pensades per a treballar a una tensió determinada i aconseguir el màxim rendiment sonor de potència i qualitat.

Per que una corda treballi a ple rendiment sense problemes s’ha de tenir en compte els següents factors:

FACTORS A TENIR EN COMPTE :

Tensió adequada
Afinació correcta
distància de corda vibrant correcta
clavilles ben ajustades
qualitat de la fusta de les clavilles
forat de corda a la clavilla ben acabat
celleta superior revisada
pont ben ajustat
colocació correcte de las cordes
renovar les cordes periòdicament
no doblegar mai les cordes

Un sol d’aquests factors te el seu propi risc, però el fet que dos o més d’ells se sumin, augmenta considerablement el motiu de trencar la corda o baixar considerablement el rendiment sonor.

1º ) Tensió adequada: El gruix d’una corda es calcula segons els materials de que es compon l’anima i l’entorxat, la nota que ha de donar i la distància de corda vibrant entre celleta i pont. Tots els materials tenen qualitats positives i negatives i el fet que es facin servir uns materials concrets i no uns altres ve determinat per les característiques de rendiment de so màxim que aquells materials ens ofereixen. Hi ha cordes que al tacte

queden més dures o més toves segons l’ànima (tripa, metall, perlon...) però sempre és important treballar amb una tensió en la qual ens hi sentim còmodes i que alhora permeti vibrar l’instrument amb llibertat. Hem d’adequar la tensió que volem a allò que l’instrument permet, segons les seves característiques: si és nou o és antic, si ha tingut reparacions greus, els gruixos de la tapa i fons....

2n) Afinació correcta. Les cordes estan pensades per ser afinades i treballar amb freqüències molt concretes. La majoria estan calculades per a ser afinades amb el LA: 440 Hz. fins a 442 Hz. però es pot arribar en casos excepcionals a 445Hz o 448 Hz.
El fet d’afinar a freqüències superiors implica un augment de tensió que no està previst a l’hora de fabricar la corda, i per tant augmenta el risc de trencar-se. (i de fer patir l’instrument)

3r) Distància de corda vibrant: la distància de corda vibrant més corrent i estandaritzada (amb molt petites variacions) és:

per als violins 4/4 : +_ 325 / 328 mm

per als cellos 4/4 : +_ 690 / 695 mm

Una distància de corda vibrant superior a la normal afecta a la corda negativament de la mateixa manera que una corda afinada a una tensió més forta que la prevista amb una distància de corda vibrant correcta. (sobretensió.)

4t ) Colocació de les cordes. Hem d’assegurar-nos que tot el recorregut de la corda d’extrem a extrem està lliure d’arestes que la puguin tallar o marcar. La posició de la corda a la clavilla ha de ser de manera que no s’entrecreuin entre elles. Mai s’ha de fer un nus ni passar la corda dues vegades pel forat d’una clavilla. Això fa minvar la ja poca elasticitat de la corda i provoca trencadures més fàcilment.

5è) Renovació periòdica de les cordes. Les cordes poden durar molt temps, fins i tot anys sense que es trenquin però hem de pensar que tenen el seu desgast - doble desgast -
ja que hem de tenir en compte que, per una banda les cordes les premem contra el batidor amb els dits de la mà esquerra per fer les posicions i per altra banda les freguem constantment amb l’arquet i també s’hi va dipositant resina.
Això vol dir que perden brillantor, obtenim menys harmònics i menys potència i fins i tot arriben a desquintar, provocant que allà on hem de posar el dit per fer una nota determinada ens la faci amb unes cromes més altes o més baixes.
Si renovem les cordes periòdicament mantindrem el nivell del nostre instrument sempre al màxim.

6è ) No doblegar mai les cordes. Les cordes es poden enrotllar però mai doblegar. Si les dobleguem, tant l’entorxat com l’ànima de la corda queden marcats de manera que al retornar-les a la seva posició original es parteixen amb facilitat. (si no arriben a partir-se és fàcil que la marca provoqui que la corda no quinti.)

1 comentari:

Anònim ha dit...

estàs molt actiu aquesta tarda