dibuix: Toni Canyelles
S’ha d’insistir molt en aquest apartat. És molt important ser molt disciplinat i proposar-se netejar l’instrument quan s’acaba de tocar. Per això tindrem una petit drap de cotó a dins de l’estoig. El passarem per les cordes, el batidor i la tapa per treure la resina i així no deixarem que s’acumuli. Fa molt mal efecte veure un músic amb el violí tacat de blanc per la resina. No només diu poc de la netedat del músic sinó que provoca danys al vernís.
Una cosa que no s’ha de fer mai és netejar amb alcohol, benzina ni dissolvents. Pots desfer el vernís de manera irreversible.
En cas que estigui el vernís brut pots adquirir un líquid de poliment tipus “Viol” o“Hill” ja que estan fets amb productes naturals. Això ho pots fer tu mateix amb molt de compte.
Si el vernís està tant brut o malmès que no t’atreveixes a netejar-lo acudeix al teu luthier de confiança. Ell t’ho netejarà fent servir els productes més adients segons el tipus de vernís que tingui l’ instrument.
En el cas d’instruments antics que fa temps que no es revisen és important fer una neteja de l’interior per treure la pols i brutícia del pas dels anys. Per això parla amb el luthier ja que és una operació habitual en la seva feina.
Quan un vernís ha patit un desgast molt gran més val no aplicar-hi productes de neteja. En aquest casos el millor es parlar amb el teu luthier per veure què s’hi pot fer. No deixis que algú no professional et renovi el vernís – cosa que no s’ha de fer mai- o que te n’hi afegeixin a sobre de qualsevol manera. Pensa que, per molt malmès que estigui un vernís, és l’original de l’instrument i és el que el constructor va fer i pensar per aquell instrument. El que s’ha de fer en aquest casos és restaurar-lo, de manera que un cop arreglat no es vegi que mai hagi estat malmès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada