EL BLOG DE LA CASA PARRAMON - LUTHIERS DES DEL 1897

TENIU ALGÚN DUBTE ?

ENS VOLEU FER ALGUNA PREGUNTA?

VOLEU QUE PARLEM D'ALGÚN TEMA EN CONCRET?

APROFITEU AQUEST CANAL DE COMUNICACIÓ I NO DUBTEU A DEMANAR-NOS-HO A:

luthier@casaparramon.com




dilluns, 31 de març del 2008

El silenci DESPRÉS de Bach


L’any 1986, per les vacances de Setmana Santa, vaig estar a Londres. Una setmana plujosa, grisa i meteorològicament trista. Tota la ciutat estava empaperada de cartells anunciant concerts, però n’hi va haver un que em va cridar l’atenció especialment: era Divendres Sant i aquell vespre tocaven la Passió segons Sant Mateu, ni més ni menys que a la Catedral de Saint Paul.
Vaig treure l’entrada i quan va ser l’hora estava puntualment a la cua. Estava assegut bastant endavant i molt ben situat.
Abans que els músics i amb la Catedral plena a vessar, va sortir un capellà que va advertir que, per respecte al lloc i a les dates en que estàvem, pregava que a l’ acabar el concert ningú aplaudís.
De tots els concerts que he assistit, d’aquest en tinc un record molt especial, ja que la interpretació va ser sublim. Però si d’aquest mateix concert m’ha quedat gravat algun instant va ser precisament el final.
Recordo que els últims acords i veus encara ressonaven per les voltes i cúpules de la Catedral. Un eco llarguíssim va fer que aquelles notes duressin una eternitat. Al cap de no sé quans minuts – vaig perdre la noció del temps – vaig tornar a tocar de peus a terra, com despertat d’un somni. El silencia era absolut. Els músics i cantants ja no hi eren. Em vaig girar vers l’entrada i la sorpresa majúscula va ser que darrera meu ja no hi quedava ningú. Tots els bancs eren buits. El respecte i l’educació varen ser tals que ni es va sentir la més mínima fressa de gent sortint, xerrant, comentant, ni arrossegar els peus, ni cops ni res. Només silenci. Només Bach.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com m'hagués agradat ser-hi amb tu.