En aquests moments, tranquil a casa, al vespre havent sopat, torno a gaudir, per enèssima vegada, de la versió que l'any 1997 va fer Jaap Ter Linden de les 6 suites per a violoncel sol de J.S. Bach.
Ja fa temps que un violoncelista professional que toca prou sovint el violoncel barroc, a més del modern, me les va recomanar:
"busca-les, no t'ho perdis, en gaudiràs molt, a tú que t'agraden els instruments, aquesta és una bona versió", em va dir.
No vaig trigar gaire en trobar-les i veure quanta raó tenia. La interpretació és impecable, l'enregistrament és sublim.
Les suites 1 a 5 estan interpretades amb un violoncel fet per Carlo Bergonzi sobre l'any 1725. A la suite número 6 toca amb un violoncel de 5 cordes fet pels germans Antonius & Hieronimous Amati sobre l'any 1600. La resonància d'aquest darrer instrument és tremenda, immensa, té un color, un timbre... inusual, ampli, profund.
Puc compendre perfectament que el fet que jo estigui ara transportat en un altre món és, molt probablement, debut a que Jaap Ter Linden també ho estava tot tocant aquests instruments mentre ho enregistrava.
Aquest doble CD té un lloc preferent en la meva discografía, al costat, però, de la versió que va fer fa molts més anys Pau Casals i de la qual no me'n separo mai i acabo sempre escoltant mil i una vegades més.
2 comentaris:
Mmmmm... jo també hi afegiria les de Paul Tortelier gravades a París: Salle Wagram, el desembre del 1960 i editades per EMI
Caram, noi, si que hi ha versions bones, no donarem l'abast...
potser amb 7 vides com els gats podrem escoltar tot el que amb una no podem...
Publica un comentari a l'entrada